festival incert / programació

Filtra per

Paisatge sonor

Una trobada entre Catalunya i Palestina

Aquesta proposta musical col·laborativa reuneix músics de Palestina i de Catalunya, fusionant de manera única ambdues cultures i creant una experiència musical captivadora que celebra el ric patrimoni d'ambdues regions.

L’actuació compta amb una barreja de melodies tradicionals i contemporànies, amb instruments com el llaüt i la guitarra, el nay i la gralla, així com diversos instruments de percussió. El resultat és una barreja harmònica de flamenc, jazz i música tradicional palestina i catalana.

Els músics s’uneixen per crear un paisatge sonor intens i evocador que transcendeix les fronteres culturals i mostra la bellesa de la col·laboració intercultural.


Direcció i llaüt:  Iyad M. S. Staiti 

Veu: Henneh Alhajhassan i Ouday Khatib

Viola i veu: Irene Zugaza  

Nay: Mohammed N. M. Khamaysa  

Guitarra flamenca: David Salgado 

Piano: Eli Pons

Violí: Laura Urteaga 

Gralla: Laia Glück 

Percussió: Yanal Staiti

Producció: Al Kamandjati Emsemble, ESMUC, Taller de Músics i Cordes del Món

Durada: 60 minuts


27.02 19:00 h — Barcelona. L’Auditori (Entrada lliure amb taquilla inversa)

28.02 20:00 h — Vilassar de Dalt. La Massa Teatre amb la participació de la Coral Mareny (Entrada lliure amb taquilla inversa)

01.03 18:30 h — Mollet del Vallès. Teatre Municipal de Can Gomà amb la participació del Quartet de Corda de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Mollet del Vallès: Lara Ramon, Gemma Ramon, Miquel Redón, violí Teia Martínez, violoncel el Cor Infantil i Cor Jove de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Mollet del Vallès, i la directora Júlia Meya (Entrada lliure amb taquilla inversa)

02.03 11:30 h — Manresa. Teatre Conservatori amb la participació de músics i intèrprets del Conservatori Municipal de Música de Manresa (Entrada lliure amb taquilla inversa)

Objectiu la pau

Recorregut per la història recent de Colòmbia, a partir del testimoni gràfic dels fotògrafs Alexa Roch i Federico Ríos.

El novembre de 2016, Colòmbia va posar fi a més de cinquanta anys de conflicte armat entre el Govern nacional i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia – Exèrcit del Poble (FARC-EP). Amb la signatura de l’Acord Final de Pau, més de 13.000 combatents —dels quals un terç eren dones— van lliurar les seves armes i es van instal·lar en les zones transitòries de normalització, on van iniciar el procés de reincorporació a la vida civil com a primer pas cap a la reconciliació nacional.

És possible guarir les ferides de les víctimes, transformar els factors que van originar el conflicte i construir una pau estable i duradora? A partir d’aquesta pregunta, la fotògrafa Alexa Rochi i Federico Ríos inicien un recorregut per la història recent del país, en paral·lel i interpel·lant-se entre si: Alexa Rochi, des de la seva experiència com a guerrillera de les FARC-EP i signant de pau, i Federico Ríos, amb més d’una dècada de feina relatant el conflicte des de les seves entranyes.


Fotografies: Alexa Rochi i Federico Rios

Curadoria: Consuelo Bautista

Disseny gràfic: Santiago Escobar


03.03 – 30.03 — Girona. Facultat d’Educació i Psicologia UdG (Universitat de Girona)

20.03 – 16.00 h — Girona Facultat d’Educació i Psicologia UdG (Universitat de Girona): visita comentada de l’exposició per l’equip d’International Action For Peace

21.03 – 17.00 h — Girona Facultat d’Educació i Psicologia UdG (Universitat de Girona). Xerrada: “La construcció de pau a Colòmbia, reptes i oportunitats” amb Güérima Mahecha, excombatent i firmant de pau i Ana Maria Murillo López, antropòloga i experta en drets humans i pau a Colòmbia

05.05 – 25.05 — Manresa. Biblioteca El Casino

El árbol de Matías

Pilar Perdomo mostra, a través d’aquest documental, les ferides d’un país que li ha costat triar la pau, mentre es pregunta si l’esperança pot il·luminar la vida del seu fill Matías i les noves generacions.

“Un dia Matías, el meu fill, em va preguntar sobre el meu avi patern. Jo no el vaig conèixer i el meu pare tampoc, per la qual cosa la resposta a aquesta pregunta la vam haver de buscar junts”. Com se li explica a un fill l’horror de les armes i de la guerra? Potser assenyalant la ferida que ha deixat i que ha ressorgit en cada generació de la família, especialment en els homes.

Comprendre la història nacional i familiar és una tasca complexa, però imprescindible per a mirar cap al futur. Veig el camí que va forjar el meu pare, i em pregunto si és l’esperança que pot il·luminar la vida de Matías i de tots nosaltres, els fills de Colòmbia.


Directora: Pilar Perdomo Munévar
Guió: Pilar Perdomo Munévar, Juan Soto
Història: Diego Cañizal
Productors Associats: Ana Laura Calderón y Diego Cañizal
Producció: Pilar Perdomo Munévar
Fotografia: Matías Castro Perdomo, Pilar Perdomo Munévar
Muntatge: Juan Soto
Edició de so: Isabel Torres
Animació: Daniel Arce – Domo Animato
So Directe: Camilo Martínez i Juan Manuel López
Música: Luis Felipe Palacio Torres
Disseny de cartell: Lady Chaparro
Subtitulat: Sally Station
Productora: Medusa Films
Amb el suport de: CNACC-Proimagenes Colombia


06.03 20.00 h — La Ràpita. Auditori Sixto Mir

07.03 17.45 h — Barcelona. Biblioteca Gabriel García Márquez amb la participació de la directora Pilar Perdomo Munévar

08.03 18.30 h — Miravet. Sala de l’Associació Cultural Lo Pergi amb la participació de la directora Pilar Perdomo Munévar

05.04 17:00 h — Girona. La Marfà

08.05 20:00 h — Inca, Mallorca. Teatre Principal d’Inca

In a thousand silences

Utilitzant la tecnologia digital més avançada, el Festival Incert organitza una instal·lació de realitat virtual itinerant, que recorrerà Catalunya, per desafiar fronteres, murs i punts de control.

In a thousand silences és un viatge èpic a través de les històries personals i les experiències artístiques dels artistes palestins.

La instal·lació explora la riquesa cultural de la zona de Gaza i Cisjordània, posant el focus en els obstacles amb els quals s’enfronta el poble palestí a causa dels segrestos, els empresonaments i la censura. La peça es basa en dos anys d’entrevistes amb artistes d’arreu de Palestina i la diàspora. Les seves paraules es juxtaposen en un guió punyent que traça la inspiració, les ambicions i els reptes de les persones que conformen l’avantguarda d’un dels sectors artístics més apassionants del món.


Producció: Artists On the Frontline

Comissariat: Aitor Molina

Durada: 30 minuts

Idioma: Anglès


10.03 – 14.03 — Barcelona. Canòdrom. Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica (Entrada lliure)

24.03 – 28.03 — Cornellà. Biblioteca Clara Campoamor (Entrada lliure)

05.05 – 15.05 — Granollers. Can Jonch (Entrada lliure)

19.05 – 25.05 — La Seu d’Urgell. Teatre L’Única (Entrada lliure)

Colcha de retazos

La peça reflexiona sobre com l’exili és una estratègia política de desarticulació del teixit social d’una comunitat.

Esperanza i Prudencio són dos joves camperols de la zona del Tolima que somien viure tranquils i formar una família a la terra que van heretar dels seus pares. Però la violència arriba fins a la porta de casa seva i es veuen obligats a desplaçar-se per buscar un lloc tranquil on tornar a començar.

Tenen la bona i mala sort de comprar una terra amb petroli, cosa que els situa en una cruïlla entre el govern i els grups subversius, fet que els obliga a exiliar-se per salvar les seves vides. Han de començar de zero en una ciutat que no és la seva, amb un idioma que no és el seu, i deixar enrere els seus costums per adaptar-se a unes de noves, mentre somien poder tornar a casa seva.

Molts anys després, el seu net, encuriosit per les històries i la nostàlgia dels seus avis, decideix buscar el lloc d’on van ser desplaçats, amb la intenció secreta d’ajudar-los a tornar perquè puguin passar els darrers anys de la seva vida a la terra que, emocionalment, mai no van abandonar.
Un petit viatge a la memòria de Colòmbia a través de la història d’una família que ha patit la violència, el desplaçament i la desprotecció d’un estat fallit.

L’espectacle aborda les múltiples realitats del desplaçament forçat i tots els interrogants que en sorgeixen: com es reconstrueix la vida i el teixit social lluny del país i comunitat d’origen?, com la memòria històrica contribueix a la justícia, la reparació i no repetició?

Després de l’espectacle s’obrirà un espai de debat a càrrec de l’Associació ACONPAZ (Asociación Construyamos Paz).


Direcció: Mario Alejandro Ochoa Hurtado

Dramatúrgia: Beatriz Mayerly Arevalo Poveda

Elaboració de titelles: Andrés Felipe Ledezma, Lizeth Paez Carrillo, Mario Alejandro Ochoa Hurtado

Escenografia: Mario Alejandro Ochoa Hurtado

Vestuari: Beatriz Mayerly Arevalo Poveda, Olga Lucelly Arevalo Poveda

Manipulació de titelles: Beatriz Mayerly Arévalo Poveda, Luisa Alejandra Pérez Sescun, Javier Mauricio Rojas Bolaños i Mario Alejandro Ochoa Hurtado

Llums i so: Jose Daniel Ochoa Arevalo

Idioma: castellà

Durada: 50 min + 40 min de debat posterior


13.03 20:00 h — Barcelona. Periferia Cimarronas

29.03 17:00 h — Girona. La Marfà

12.04 19:00 h — Sant Boi de Llobregat. Cal Ninyo

23.05 19:00 h — Sant Cugat. Sala d’Actes de l’Ateneu Santcugatenc

Dream of the land

Dream of the Land és una proposta de dansa que fusiona el folklore palestí i la dansa d’arrel catalana amb la dansa contemporània, aproximant-nos al Dabke, símbol de la resistència cultural del poble palestí.

Sharaf DarZaid, ballarí i coreògraf palestí dirigeix aquesta peça que combina tradició amb contemporaneïtat, reunint a ballarins de Palestina i Catalunya, en un projecte que mostra la unitat de les lluites humanes a través del poder transformador de l’art.

Aquesta proposta d’activitats neix fruit del programa Som Constructores, una iniciativa coordinada per l’Associació Catalana per la Pau amb la col·laboració del Programa d’Impuls de la Fira Mediterrània de Manresa.


Direcció: Sharaf DarZaid

Coreografia: Sharaf DarZaid

Performers palestins: Jouline Faqes, Shaden Qous i Zein Saadeh

Performers catalans: Sònia Serra, Eduard Roca, Claudina Canals i Carlota Malo

Producció: Associació Catalana per la Pau

Col·laboració: Popular Art Centre (Palestina)

Durada: 50 minuts


19.03  20:00 h — Sant Cugat. Teatre de Mira-sol

20.03 20:00 h — Granollers. Auditori de Granollers

21.03 18:00 h — Barcelona. Sala Milaway

Paisatge sonor.

Una trobada entre Catalunya i Kurdistan

La proposta de fusió musical kurdo-catalana dirigida per Ernesto Briceño és un exemple paradigmàtic del poder de vehicular a través de l’art la fraternitat dels pobles.

La música i la dansa trenquen barreres i reivindiquen la resiliència i la resistència per mantenir vius els drets culturals del poble kurd, que viu un setge cada cop més ferotge.

Aquest concert és resultat del programa d’intercanvi artístic “Som Constructores” de l’Associació Catalana per la Pau i es va presentar en el marc del programa Konsera Kombûna Çadan (Concert d’Unió dels Pobles) l’abril de 2024 a la ciutat de Van, al  Kurdistan turc.


Direcció: Ernesto Briceño

Gralla: Laia Glück, Quim Vinyes

Flautí i Tamborí: Magí Castro

Guitarra flamenca: David Salgado

Cor: Fadime Pulat

Violí: Baran Sari

Biluz: Reber Dinçer

Flautí: Baran Tangut

Percussió: Àlex Guitard

Durada: 60 minuts


03.04 — 20:00 h Barcelona. Centre Artesà Tradicionarius (Entrada lliure amb taquilla inversa)

04.04 — 18.30 h Sant Feliu de Llobregat. Auditori de Palau Falguera (Entrada lliure amb taquilla inversa)

06.04 — 19:00 h Vilafranca del Penedès. Claustre dels Trinitaris

Rojbash

Rojbash és la història d'un grup d'actors de teatre kurds que s'uneixen per tornar a representar una obra que van dur a escena vint-i-cinc anys enrere i que va ser prohibida per la llengua en la qual es mostrava.

Tot i que ha passat el temps, la reunió d’aquests actors demostrarà que la repressió de la llengua i la identitat dels kurds continua vigent. Els problemes que tenen per establir la relació de l’obra amb el present, la cada vegada més tràgica falta d’escenaris d’exhibició i el fet que els problemes entre ells estiguin segellats, són alguns dels diversos obstacles amb els quals s’enfronten. Rojbash se centra en la perseverança dels actors per a continuar els assajos malgrat tots aquests obstacles.

Aquest film es projectarà en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava, l’Observatori de Vídeos no Identificats de Catalunya – OVNI i amb la Federació Catalana de Cineclubs – FCCC.


Director: Özkan Küçük

Guió: Özkan Küçük

Fotografia: Koray Kesik

Direcció d’art: Sedat Barış

Assistent de direcció: Funda Karakaya

Idioma: Kurd amb subtítols en castellà

Repartiment: Kemal Ulusoy, Erdal Ceviz, Yıldız Gültekin, Nihat Öz, Nazmi Kırık, Cabbar Barış, Rêzan Kaya, Yavuz Akkuzu, Azad Tunç, Serap Sönmez, Rugeş Kırıcı, Hilmi Demirer, Ömer Şahin, Murat Batgi, Mizgin Kapazan, Alişan Önlü, Zelal Gündüz , Welat Akdag

Durada: 90 minuts

Any: 2023


25.04 19:00 h — Barcelona. Cinemes Zumzeig

3.05 19:00 h — Gualba. GualbaCreativa

22.05 20:00 h — Inca, Mallorca. Teatre Principal d’Inca

Night and Fog in Kurdistan

La directora kurda Shilan segueix la vida de les nenes refugiades yazidites que van sobreviure a la massacre de Sinjar i van viure en un campament turc.

Mentre les noies s’escampen per Europa, el documental explica un relat poderós de resiliència i supervivència, explorant la història dels kurds i posant llum sobre el desplaçament de la comunitat yazidita. L’ISIS va atacar el poble iezidi per les seves creences l’any 2014. Almenys 300.000 dels 500.000 habitants van fugir a les muntanyes Sinjar.

Aquest film es projectarà en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava, l’Observatori de Vídeos no Identificats de Catalunya – OVNI i amb la Federació Catalana de Cineclubs – FCCC.


Directora: Shilan Saadi

Guió: Keyvan Fahimi, Shilan Saadi

Narració: Nafiseh Mousavi

Direcció de fotografia:  Emine Deger

Il·lustració i pòster: Pejman Alipour

Edició: Hamila Moayed

Color: Hamidreza Fatourehchian, Borna Jamshidi

So: Ensieh Maleki

Música: Jamal Sameri

Composició música final: Shamal Charkhandaz

Arranjament: Bahman Faraji

Veus: Peyman Delshad (Big) i Ferhad Mensuri

Producció executiva: Samira Marzban, Hejar Nurani

Coproducció: Keyvan Fahimi, Inna Tedzhoeva, Zina Broyan, Fatosh Yildiz, Nazanin nana Valajam

Durada: 85 minuts

Any: 2023


 26.04 19:00 h — Barcelona. Cinemes Zumzeig

And here I am

L’espectacle narra la vida d'un jove palestí anomenat Ahmed, que creix en un camp de persones refugiades a Palestina i somia convertir-se en actor.

Durant el seu viatge, des de Cisjordània fins a l’exili a Noruega, es troba amb diversos desafiaments, incloent-hi la violència i la discriminació, però continua perseverant i aferrant-se al seu somni. La narració combina fets reals de la vida, del també intèrpret, Ahmed Tobasi amb fantasia, i tracta temes com l’ocupació, la resistència, la por, el dolor o l’heroïcitat.

The Freedom Theatre és un teatre del camp de refugiats de la ciutat de Jenin, que defensa la resistència i l’alliberament de Palestina a partir de la cultura popular i l’art. Des del juliol de 2023, el teatre ha sofert constants atacs per part de l’exèrcit israelià. El 13 de desembre passat, els dos directors del teatre (artístic i administratiu), Ahmed Tobasi i Mustafa Sheta, van ser detinguts. Tobasi va ser alliberat dos dies després, però Mustafa Sheta continua (fins al moment d’escriure aquesta presentació, el juny de 2024) detingut sota presó administrativa sense càrrecs.

Arriba a Barcelona després d’haver-se representat en diversos països, incloent-hi el Regne Unit, Palestina i els Emirats Àrabs Units.


Autor: Hassan Abdulrazzak

Direcció: Zoe Lafferty

Repartiment: Ahmed Tobasi

Escenografia: Sarah Beaton

Il·luminació: Andy Purve & Jess Bernberg

So: Max Pappenheim

Producció: Oliver King

Cap tècnic: Adnan Naghnaghiye

Traducció: Elena Cavero

Producció original: Developing Artists Producció actual: The Freedom Theatre
Durada: 80 minuts
Espectacle subtitulat en anglès


08.05 20:00 h — Granollers. Auditori de Granollers

09.05 20:00 h — Olot. Teatre Principal

10.05 20:00 h — Barcelona. Sala Beckett

11.05 18:30 h — Barcelona. Sala Beckett

16.05 20:00 h — La Seu d’Urgell. L’Única

18.05 18:00 h — Terrassa. Teatre Principal

Allò blanc de la llimona

La proposta és una narració fragmentada en un món, el nostre, també fragmentat. Al voltant d’una taula, dotze joves es retroben després de sis mesos, per complir la promesa de celebrar allò que no havien pogut celebrar.

Per fer allò que no van poder fer. Cuinar les receptes que no van poder cuinar. Ballar tot el que no van poder ballar. Menjar, riure, beure, brindar, celebrar i acomiadar-se com no es van poder acomiadar. Sis mesos després, els dotze joves es retroben per celebrar la vida. Per passar comptes amb una culpa que no saben d’on ve. La culpa de ser-hi, de no ser-hi, de ser-hi mentre d’altres no hi son, o de no ser-hi mentre d’altres hi son. Per enfrontar-s’hi. Per venjar-se’n. Per reparar-la. Per explotar-la. Per rebentar-la en mil bocins. Per convertir-la en alguna altra cosa. En què es pot convertir, la culpa?

Allò blanc de la llimona és el resultat en procés. Una creació escènica viva i col·lectiva que neix i creix a partir de les inquietuds, els desitjos, i les reflexions que conviuen en grup de dotze joves de Palestina i Catalunya, mentre es pregunten com es pot canviar el món des de l’escena. Com es pot arreglar. Per on s’ha trencat, i qui en té la culpa. A qui s’ha de culpar? I després de la culpa? Què hi ha, després de la culpa? Després d’aquesta culpa que tenim en comú, virulenta i verinosa, pot haver-hi alguna altra cosa? Es pot transformar en alguna altra cosa? En què es pot transformar, la culpa?


Direcció: Ahmed Tobasi i Marta G. Otin

Dramatúrgia: Jordi Casado

Artistes catalans: Mel Cassart, Ariadna Iranzo, Joana Jubany, Berta Llobet, Sergio Mora, Nacho Pérez

Artistes palestins: Saleem Alsark , Aya Samara, Bahaa Eldin, Chantal Rezeq, Ibrahim

Barahma, Mohammad Alqaise

Producció: Artists On The Frontline i Arsènic Espai de Creació

Durada: 45 minuts


24.05 — Granollers. Teatre Auditori

Altres horaris i ubicacions pendents de confirmació.

Amics de més enllà de les muntanyes i altres contes del Kurdistan del futur

El llibre Amics de més enllà de les muntanyes i altres contes del Kurdistan del futur planteja una pregunta a dotze escriptors kurds contemporanis: podrien els kurds tenir un país al qual anomenar seu l'any 2046, exactament un segle després de l'últim esclat d'independència (l'efímera República Kurda de Mahabad)?

O pot ser que la lluita per la independència hagi pres nous girs i noves formes?

Al llarg del segle XX i XXI, els kurds han estat reprimits, despullats dels seus drets bàsics —des de la llengua fins a la ciutadania— i les seves aspiracions polítiques han estat aixafades a cada moment. En aquesta antologia innovadora, els autors kurds imaginen un futur més lliure, un futur en què ja no sigui il·legal el fet ser kurd.

Des de l’ecoactivisme futur fins a la guerra amb drons, aquestes històries exploren diferents costats de la lluita actual a través de la metàfora del futurisme fins a un efecte enlluernador. La primera antologia de ciència-ficció kurda que s’ha recopilat i publicat al Regne Unit.


En col·laboració amb Radical Books

Editors: Orsola Casagrande i Mustafa Gundogdu


Data i lloc de presentació pendents de confirmació.